Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Categoria: Les dreceres invisibles

Les dreceres invisibles (7): Moixos i gats als carrerons

  El moix, solitari com la llum del seu propi carreró on se n'ha fet l'amo, encalça les fesomies dels seus propis records. Qui millor n'ha parlat dels moixos i dels carrerons ha estat sens dubte Llorenç Villalonga: Pel barri, no hi passa...

les dreceres invisibles (6): un gris nabokov

    L'horabaixa és gris, un gris nabokov, de pluja constant i butaca de biblioteca de fusta per esperar esdeveniments sense pressa. L'horabaixa és gris, també, com una música gris fauré. El cel i els edificis agafen el mateix...

Les dreceres invisibles (5): Coses de vells

El vell no n'entén gaire de papers i aquesta nit n'ha hagut de signar-ne un. Maleeix la mala hora en que l'home de gris s'ha plantat al portal de ca seva i li ha donat a signar el paper. La fosca s'assemblava a les fesomies dels qui no hi tenen res a guanyar. Es...

Les dreceres invisibles (4): La lectora

Balthus Arriba a casa i es posa roba còmoda, una pollera colorá com li agrada dir tot i que no hi tengui res a veure, una camiseta lila poètic, femení com la roba interior i s'asseu a la butaca mariantonieta, descalça . Cerca...

Les dreceres invisibles (3): Una mort vulgar

Rivera Bagur     La lluna, vulgar, es reflecteix en els bassiots del carrer. A l'entrada del bar hi ha gent que fuma cigarrets agres. Hi ha personatges, perdedors, jugadors de màquina, que desapareixen, capcots, fugint de qualsevol escenografia. Qui sap si...

Les dreceres invisibles (2): L'escriptor

Picasso   Si pogués li agradaria ensumar el mar o detectar una discreta bellesa de nit urbana, emperò només veu les ditades als vidres de la finestra quan, inquiet, hi guaita tot pensant que és l'únic personatge despert en tot el...

Les dreceres invisibles: (1) El retorn

oli d'Antoni Mas   Va obrir la porta de la casa tement les ombres. Un cert rovell a les claus, la fusta de la porta, les persianes, tot una mica desencaixat. Un mobiliari tapat per llençols amb pols. La sensació d'un dèja vu . La percepció...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS