Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Categoria: Personal

Llei d'estrangeria, de Manuel Forcano

Llegesc el llibre de Manuel Forcano, Llei d’estrangeria , sota l’ombra d’una palmera que el llebeig no arriba a moure-li les fulles perquè s’atansa condormit, frenat per les cases. Fa molta calor, però no és una mala situació per ambientar-se...

Rosa Estaràs, déu meu!

Un petit tast de l'entrevista del diari AVUI a Rosa Estaràs:   Durant el congrés es va parlar molt del tema de la llengua. Quina llengua es parla a les Illes? El congrés va decidir que s'han de defensar les nostres modalitats, mallorquí,...

Setembre

El setembre sol esser un mes de retorn a la vida quotidiana després de donar una mica de màniga ampla als plaers prohibits durant les vacances. El setembre, per molta gent, és com un ramadà, on tot està prohibit després d’haver-se excedit una mica...

Pèls i senyals, de Sebastià Perelló... i Pavese, sens voler, de fons

Llegesc a qualque secció cultural d’un periòdic que enguany es celebra el centenari del naixement de Cesare Pavese i que una editorial espanyola pensa reeditar algunes de les seves obres. Tant de bó ho faci també alguna de catalana per poder rellegir aquest autor...

El vestit vermell, de Bernat Nadal

De tornada a casa, aquest capvespre, després de la jornada laboral hem decidit anar a la platja. Hem desat, amb no gaire cura, la problemàtica de les feines a un raconet, qui sap si al cove de la roba bruta, com qui es desempallega de maldecaps innecessaris. Hem caminat a peu des...

Felanitx

M’he passejat per Felanitx, Felanis, en diumenge de mercat. A Felanitx tampoc es pot aparcar on vols. Voltes i voltes, a l’aguait de veure un matrimoni rabassut, tot carregat de bosses, que omple el seu vehicle. Si tens paciència tendràs aparcament. Quan duus uns...

L'amant de Bolzano, de Sándor Márai

L’amant de Bolzano, de Sándor Márai, no és casualment una d’aquelles novel·les habituals d’aquest escriptor, quan normalment els seus personatges solen esser contemporanis seus. Sándor Marai, en aquesta ocasió, aprofita el...

Els espectres de Philip Roth i Nathan Zuckerman

L’espectre se’n va , de Philip Roth. Una gran novel·la d’un dels que perduraran als llibres de literatura, com Bellow. Si vols saber què és la vellesa o la malaltia, o la pèrdua de la memòria, o la decadència viril, o si és...

Premis de poesia i l'atzar

Llegesc, quasi bé un darrera l’altre, els següents llibres de poesia, tots premiats al llarg de 2007: Flors a casa , de Maria Josep Escrivà (1968) Premi Jocs Florals de Barcelona     L’arrel i la pluja , de...

Blues a Sa Ràpita, vora mar

Han començat les festes de Sa Ràpita. De moment, me conten, el record de participació és la fideuà nocturna d’anit, molt per damunt del Primer Festival de Blues Sur Mer. No sé a que vé aquest nom, potser glamourós, però podria...

¿ Què passa amb el ciclisme ?

¿ Què passa amb el ciclisme ? Hi ha tres expulsats enguany, de moment, per dopatge: Beltrán, Dueñas i Rocco, al Tour de France. Aquests darrers anys ha estat terrorífic. Els meus coneixements mèdics no me permeten entendre la qüestió des...

De profundis, vals lent, o un blues fúnebre

  a Pedro Buades, In Memori am 16 de Juliol. Nostra Senyora del Carme. Dia de processons a la mar, al capaltard. Mumare hauria complert vuitanta-cinc any, però ja en fa sis que va morir. El dia és trist, encapotat, amb un sol amagat darrera els niguls que fa...

Històries d'amor i atzar

La veritat és que adquiresc pocs llibres sense saber-ne res d’ells. Una majoria és per reincidència amb l’autor, altres per refiar-me d’una col·lecció i també pels comentaris de la crítica. Els escriptors de blog han assumit ara...

Les veus que callen, de Joan Pomar

El Club Nàutic de Sa Ràpita segueix de festa. Anit, després de les vetllades de cinema, comèdia, verbena.. amb els sopars corresponents ha donat pas als boleros. No en som ballador, però he de reconèixer que alguna tonada m’arriba a...

Postals de cendres, d'Hilari de Cara

He tornat tant condescent amb la rutina que ja no me molestava ni la música que sentia anit des de la festa que havien organitzat els del Club Naùtic, fent-me acceptar la banalitat d’una orquestra que versiona la música intrascendet de la meva joventut. Diríem...

Dissabte de juliol

He rebut e-mails demanant-me el suport a un boicot a Tele 5. Ni m’ho planteig, ja que ignor a quin canal el puc trobar.   No he llegit res de ficció, i ho not a faltar. Tractaré de llegir poesia aquesta nit. No serà per falta de material. Com a...

La mort dels nins llançats al mar d'Almeria

De les notícies d’avui n’hi ha una que deixa les altres sense importància. Es tracta de la mort dels nins llançats al mar d’Almeria. Aquest estiu he llegit alguns llibres cruels, amb històries de guerra difícils d’entendre. No eren...

Les terrasses: Avalon, Modern...

He superat la prova d'interrompre les vacances rapiteres i haver d'anar a Palma per raons diverses, poc després de les tres. Una vegada fetes les feines que havia de fer, i a l'espera de les que tenia la meva dona que havia d'acabar més tard que jo, he fet el...

Cera, i la decadència urbana

Fa poc he tancat el llibre Cera, de Miquel Pairolí, un retrat de la moral i de la sociologia dels anys del franquisme i la seva ombra posterior. Ho diu, així, la contracoberta editorial i no hi veig motius per canviar-ne cap paraula, ni per esforçar-me en descriure...

La mort i la pluja, de Guillem Frontera

La mort i la pluja, de Guillem Frontera. Qui ara contempli els panorames que envolten Alanària no podrà concebre aquest paisatge cinquanta anys enrera, que ja era el mateix fa dos segles... Durant la tardor, la terra estenia totes les gammes del marró i de...

Les batalles de gent com Walter Stamm

S’ha parlat sovint sobre quines són les millors condicions per escriure. Aquells que van viure sota la pressió del nazisme, o d’altres dictadures, van poder desenvolupar la seva obra literària tal com volien o, per contra, la seva ficció va ser deformada...

Alemanya, anada i tornada

Aquest passat mes de maig he anat per dues vegades a Alemanya. La primera, amb família i amics, de plaer, visitant Berlín, tot just ara que estat llegint Les Benèvoles, de Jonathan Littell, un llibre cru com crec recordar que ja vaig escriure en un post recent. Me va...

El temps que muda

Ahir vespre me colgava llegint Cardarelli i acomiadant una jornada de pluja intensa. Avui el temps ha mudat. Tempo che muta: Come varia il colore delle stagioni, cosí gli umori e i penseri degli uomini. Aquest poeta que realment nomia Nazareno Caldarelli, va néixer un mes de...

l'art, religió legítima de Conxa Buika

Guait per la finestra per tornar a comprovar el rigor cruel de la climatologia d'aquests dies. Ara mateix no plou i més enllà de la finestra hi ha una lluna plena entre niguls. Escolt Caravan de Duke Ellington i Juan Tizol, amb el seu ritme persistent, i llegesc articles i...

Maig 1968-2008

Fa quaranta anys, tot al contrari que ara, jo volia ser una mica major del que era. El maig del 68 el vaig viure de resquillada perquè encara no havia complert ni els quinze anys, però crec que per mor d'aquests aconteixements i d'altres d'índole privada, ja...

Llibres, tv... i Vidal Ferrando

Com que la meva jornada laboral no l'he feta a Palma, sinó a Menorca, he sortit una mica dels meus hàbits rutinaris. No he llegit la premsa com cada dia sinó a rampellades, un trosset a l'avió, un altre via internet i finalment, ja tard, una mica...

Campos, VPO

Les flors del jardí parlen en veu tan baixa que es fa difícil endevinar què diuen. Aquest petit fragment pertany al llibre de poemes de Gemma Gorga (Barcelona 1968) que duu l’excel·lent títol de “Llibre dels minuts” i que va publicar...

Manel-Claudi Santos, arquitecte d'absències

Mai parlàrem plegats, però pel carrers de Palma ens saludavem amb la mirada. Teníem molts d'amics comuns, com n'Antoni Serra o en Pep Rosselló, però mai vàrem tenir l'ocasió d'intercanviar cromos. Tal vegada anam deixant un...

Lliçons d'Epictec

"Si assumeixes un paper que supera les teves capacitats, no solament hi fracasses, sinó que a més deixes de banda el paper que podies fer a plena satisfacció ". Ho va escriure Epictec, segles abans de Crist, ell qui va ser esclau a Roma i que per aquest...

després de les eleccions

No me'n vaig desdir i, naturalment, vaig votar UNITAT PER LES ILLES, tot i un agre pressentiment durant tot el cap de setmana. Quan un és pessimista per naturalesa sempre té més bons de pair els mals tràngols que són previsibles per mor d'una ja...
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS