Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Categoria: Personal

Un sopar amb Joan Fullana

Agafam aquesta paraula, i aquesta altra, i aquesta altra paraula, i també aquesta, paraula, paraula, paraula, i les sofregim. Després les ajuntam amb aquesta línia, i amb aquesta altra línia, i aquesta, i també aquesta, línia, línia,...

Crònica d'un estiuet de Sant Miquel

La meva incapacitat per entendre les coses de la ciència no invalida la capacitat d'emocionar-me davant certs paisatges i de ser sensible a la climatologia variable d'aquest inici de tardor conegut com l'estiuet de Sant Miquel. Divendres, a entrada de fosca, no tenia preu...

La fotografia

Mira la fo tografia amb atenció. Li hauria agradat allunyar-se per un carreró anònim, com qui es disfressa de viatger i es cerca a si mateix cercant el món. Li hauria agradat tenir ulls de pintor i memoritzar la quietud, o músic per compondre la...

Ofrena de tardor, a la francesa

Qui sap si cada vegada que aixec la vista i veig una fulla que cau d’un arbre somii que me trob a unes golfes de París, estret enmig d’un caramull de llibres, sota la làmpara, potser amb unes dècimes de febre, guaitant adesiara per una petita finestra que...

De la novel·la al cinema, Pa negre, de Teixidor a Villaronga

Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres. Aquest és l'inici d'una de les millors novel·les que he llegit aquests darrers anys, Pa negre (Columna, 2003),...

La soledat ens fa irreals (Crist de 200.000 braços d'A.Bartra)

Guait per la finestra aquest horabaixa en que la climatologia vol coincidir amb l'estació que ja pertoca, la tardor. S'anuncia temps variable, malgrat que encara s'imposa la calor, per als propers dies i guanya la perspectiva d'una certa tristor. Potser influeix en el...

Petit format

  Potser, per culpa del defecte de la impaciència, no tenc gaire tirada cap els llibres de moltes pàgines i preferesc els de petit format. No sé quin escriptor, crec que sudamericà, deia que era impossible fer una novel·la dolenta si tenia moltes...

La novel·la de Dickens

No he tengut mai la necessitat de rellegir Dickens des del temps de la meva adolescència i qui sap si m'he equivocat. Ara l'escriptor se m'ha colat dins la meva sala de lectura, no com autor, sinó com a personatge dins una nova novel·la de Neus...

Estopeig al mar de la tranquil·litat

  Poc a veure té la història que ens conta en David Castillo (Barcelona, 1961) amb l’arribada de l’home a la lluna excepte que li serveix per donar títol al seu llibre El mar de la tranquil·litat (Proa, 2010). En aquest cas la lluna té uns...

Palma, i cementeris de pianos

Passeig per Palma, de prestet, cercant els espais més tranquils possibles. Dalt Murada, naturalment, tot i que sempre hi ha operaris treballant, trencant el silenci, o les mares i padrines que amb cert nerviosisme acompanyen al·lots en aquests primers dies d'escola,...

Litúrgia de setembre

fotografia Pere M. Carlos Conscient dels pocs dies d’enguany que queden amb una climatologia com la d’avui, i segur de les meves forces en aquests dies de convalescència, he aprofitat per llevar-me d’hora i anar a fer una passejada per la platja de Sa...

Tiroidectomia, o la literatura del jo

Aquests dies per Mallorca hi ha festa literària amb les Converses de Formentor . Pel que llegesc es tracten dos temes que a mi m’interessen, el de la literatura del jo i l’escriptura als blogs. No sé gaire de les aportacions que han fet els ponents sobre aquest...

La rata

La claror extraordinària que s’intuïa per la finestra, a pesar de la son, m’ha animat a aixecar-me una mica més prest del que pensava. Aquesta nit, al redol de Sa Ràpita, no ha fet gaire calor i, després d’una agradable vetllada familiar al...

A cegues

Escric a cegues. Llegesc un llibre difícil, Alla cieca, A cegues, de Claudio Magris en versió catalana d’Anna Casassas i editada per Edicions de 1984, amb un personatge múltiple i un monòleg de monòlegs. Un, qui sap quin dels derrotats i lluitadors...

Trons i llamps a Migjorn

Ha comparegut finalment la pluja al sud de Mallorca, just a l’hora de preparar uns calamars en la seva tinta i de beure un sec, i tranquil, blanc de blancs. Vos podria recordar quina és la sensació de la pluja damunt l’envelat, o caient des de les fulles dels...

Exercicis d'admiració i coincidències. (De Mauriac a Cioran)

L’altre dia citava a un article un escriptor que m’havia arribat per atzar, a l’època de la meva infància i que llegiria després, d’adolescent i que deixaria de llegir per sempre, François Mauriac. No sé perquè he emfatitzat...

una ilíada particular

El meu primer contacte amb La Ilíada vé d’alluny, de la meva infància. El meu conco Miquel Ginard Garí, fuster de professió, va finir de mort sobtada als trenta tres anys, ara ja en fa una cinquentena. Record que aquest fet, dolorós...

En els mars del sud

Llegesc el llibre de Robert Louis Stevenson, En els mars del sud, que l’autor no va poder veure publicat mai, ja que la primera edició és de 1896 i ell havia mort a Samoa l’any 1894. Ho faig de la mà de la inquieta i pulcre editorial del Port de...

carn vol dir desaparicions

La poesia a Mallorca es troba en auge ara mateix, de la mà, del vers d’alguns joves que han vingut a rompre la uniformitat del discurs poètic de les generacions anteriors, tot i que no renuncien a elles, especialment Miquel Bauçà, Blai Bonet o Andreu Vidal,...

Tristano es mor

Tristano, sé que et mors. La mort s’assembla per tot per igual, tant a una vella casa de la Toscana com a una de Mallorca, en ple estiu. Ja se sap, l’esplendor dels ametlers, les figueres, les vinyes, l’olor del món, la carn. Ara ja no s’emblanquina quan...

Un llapis sense pes se'm posa a escriure

Un llapis sense pes se’m posa a escriure. Aquest vers de Felícia Fuster (1921) m’ha fet aturar la lectura d’avui dematí, iniciada ahir a la nit d’aquesta antologia que ha fet Proa (Obra Poètica 1984-2001) de la mà de Lluïsa...

Escenaris en blau, d'Antoni Mas

  Escric des d’un dels escenaris en blau del pintor Antoni Mas, un dels reals que compartim i no només des de vessants artístiques. Paisatge i pàtria. I com pod arribar a sonar tan malament aquesta paraula! Hi ha mots que, per malmenats, sovint...

Olors d'infantesa i futur

La publicitat diu que INFANTESA, la novel·la de J.M.Coetzee és crua i deliciosa a la vegada. Potser sí, i no sé si per la primera d’aquestes raons, tot i que he dedicat bona part de la jornada a llegir-la, m’ha costat una mica entrar-hi. De fet hi he...

Canvi de terç

Canvi de terç Hi ha dies aptes per canviar d’opinió, per enterrar una part de la teva educació. Molta gent del meu entorn mai no s’ho acabat de creure, però a mi sempre m’han agradat els toros – no m’agradat mai anomenar-los...

La pluja i els arbres

  Ha arribat la fresca. Una sensació molt agradable a la pell, sense res que t’enfiti. Un oratge que transporta la sensació del benestar. Avui horabaixa, després d’una lleugera pluja, he tengut l’oportunitat de sentir la sensació de la terra...

Adhesió a la declaració del PEN CATALA sobre la sentència del TC

    DECLARACIÓ DEL PEN CATALÀ     En aquests moments, alhora crítics i estimulants, que viu el poble català, el PEN Català i la Presidència del comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN...

El caos polític

El caos polític. Els qui vivim a la intempèrie, nus de qualsevol cobertura dogmàtica, interessats emperò amb el devenir de la nostra societat, no tenim gaire possibilitat de creure que després de cada cruïlla hi pot haver-hi una solució...

Lliçó de silenci

  Som a foravila. Canícula de juliol. Ensumant pletes llunyanes, que deia Damià Huguet, he cercat una ombra, la mateixa dels cans, els animals que trien millor el lloc on romandre quiets sense patir. M’acompanyen dos raters inquiets i àgils, però que...

Aquella educació francesa

Aquella educació francesa Vaig rebre, a través de l’IEB, un exemplar de l’antologia de poetes de les Illes Balears que el recentment traspassat Maties Tugores va preparar per a l’editorial Caractères de França en versió bilingüe...

Una certa edat

  Quan arribes a una certa edat... Una certa edat. ¿Com marcam aquesta distància, aquesta fita? ¿Quina és una certa edat ? Potser és quan ja comences a comptar els mesos. Aquest és el meu cas. Fa un mes que me’n vaig sortir d’una i...
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS