Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Categoria: Personal

Visca el meu Barça!

La copa de cava damunt el meu escriptori és quasi una anècdota. La mir, tractant de veure-hi a través de les bimbolles l'essència del barcelonisme. Diuen les cròniques que Guardiola, un cop més, ha estat magistral a la roda de premsa,...

Wembley, de bell nou!

Sense paraules, només amb aquesta imatge de l'Sport  

La cuadrilla de subalterns (Fageda i Huguet)

Els subalterns Fageda i Huguet. No tenc cap anidmarversió al toro d’Osborne, ni me molesta la seva presència com a publicitat d’un conyac que, a hores d’ara, me sembla que a molts de llocs ja té l’estatus de caducat. Potser el que no...

la meva adhesió a la política cultural del PSM

MANIFEST DEL MÓN CULTURAL EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA Mallorca viu una situació política, social i econòmica de notable gravetat, sacsejada de ple per la crisi econòmica internacional, per...

l'espera l'oblit (llegint Blanchot)

No sempre és un bon dia per llegir llibres difícils. Raons estrictament familiars, de felicitat familiar per ser més exactes, fan que mantengui una certa inquietud a mesura que passen les hores. Emoció continguda. Així i tot aparent donar-li una nota de...

Present, passat, futur

Mir el dibuix infantil conscient que a partir d'ara li donaré molta més importància al traç dels infants, que una altra volta em capficaré al seu món, que llegiré i rellegiré els contes de sempre i, sobre tot, que els...

Cruel abril de futbol

El mes d'abril, futbolísticament i fins i tot més enllà del futbol, ens tendrà ben entretenguts. Fins i tot els qui es declaren aliens a la passió d'aquest esport (sic) en patiran les conseqüències. Hi pot haver un caramull de partits...

De senectude

il·lustraciÖ: El triomf de la mort, Brueghel El Vell.   ¿ Per què Aznavour aquesta nit? Hi ha una lleugera compareixença de la millora del temps i això podria entrar en contradicció amb l'elecció de les cançons...

La primavera de Líbia

imatge: Reuters/Diari Ara   C ada vegada que sorgeix una nova guerra, sigui quina sigui la causa, m'apunt a la llista dels incrèduls. Intent comprendre la legalitat. Intent fer avinent el pensament de la defensa de l'ordre, la llibertat i la justícia. Els meus...

Llegint els "Amors i laberints" d'Antoni Vidal Ferrando

Sam Abrams, Antoni Vidal Ferrando i Joan Perelló     Un dels darrers grans llibres que he llegit aquests darrers mesos, Amors i laberints, d'Antoni Vidal Ferrando he tengut l'ocasió de compartir amb l'autor la seva presentació, sempre...

Amors i laberints, d'Antoni Vidal Ferrando

Seques de febrer, temps de foganyes

Per si qualcú no s'ho acabava de creure, els meteoròlegs afirmen que l'hivern no s'ha acabat. L'anticicló s'allunya, deixant convulsió a la política catalana per mor de la velocitat a les autovies/autopistes/vies... A Mallorca no acabam...

EL CAIRE

  (Segueix)

SYLVIE VARTAN

Aquesta nit Sylvie Vartan actua a Barcelona, al Palau de la Música. No hi podré assistir, però m'hauria agradat esser-hi. Em conformaré escoltant les seves cançons des de l'habitació, i rellegiré aquell poema que vaig publicar l'any...

Carta a Antoni Serra

Estimat Toni: No vaig poder anar a l'homenatge que te feren uns amics dissabte passat i em vaig quedar amb les ganes de saludar-te efusivament, que és com a tu t'agrada anar per la vida. Vaig haver de quedar a Sa Ràpita, en aquell mateix indret on...

ASTERISC ( Homenatge a Joan Miró )

a Joana Maria Palou Seguir una gran disciplina en el treball, però passar ensems hores i hores en la meditació i contemplació, aliment de l'ànima. Joan Miró L'artista seu a un tamboret,...

Color de clarinet per un capvespre rúfol

Va vessa sortir a caminar aquest horabaixa de pluja i fred. Preferesc que l'hora foscant agafi color de clarinet, escoltant Buddy de Franco, com un film inacabable. A vegades pens que la música és l'art més complet. No assacia i arriba a molta gent. M'agrada...

Amistats perilloses al Facebook, NOLTROS

 Fa uns dies vaig rebre una petició d'amistat, a una xarxa social,  d'un grup anomenat NOLTROS. No sé quin criteri tenen per fer amistats, però amb jo s'han equivocat. No acostum a refusar amistats, encara que hi detecti interessos comercials o...

Sóc algú que va ser

Sóc algú que va ser, resa un vers de Carles Duarte, d'un llibre que duu el títol El silenci (2001). Ho llegesc dins aquesta magnífica edició d'obra completa S'acosta el mar que recull la seva poesia des de 1984 fins al 2009 ( Poesia 3i4...

Ànima de gos

Hi ha un paisatge desolat a qualque barri de la ciutat desconeguda. A entrada de fosca el personatge d'una novel·la es deixa perdre pels carrers, acompanyat del seu gos. El ca, talment un observador distret, segueix les passes de l'amo. Avança i s'atura al ritme...

Liu Xiaobo: a part d'una mentida, no tinc res més.

Llegint Cioran, amb la remor de la llenya a la foganya, aquest foc que fa mirera i que fa alçar el cap adesiara, en aquest temps de tardor de climatologia variable, una reflexió sobre el porvenir. Diu que a mesura que ens feim majors, ens formam una imatge més...

Palma, Patrimoni de la Humanitat?

M'he aixecat del llit d'hora, en sonar el despertador com un dia feiner, com qui s'abstèn d'un dia festiu. Assaborint el primer café del dia m'he afegit a través d'una convidada d'una xarxa social a un nou grup, Volem el Casc Antic de Palma...

El tercer home

Tarda de diumenge, somnolent, fredoler. Una imatge inquietant, en el millor blanc i negre, me deixondeix. Per la Televisió de Mallorca [ M ] donen El tercer home. Deia Graham Greene, l'autor literari del guió que serviria per fer el film, que la majoria de...

Tot és silenci (Història d'un tret)

Tenc la sensació de passar una nova convalescència, aquests dies d'estar per casa, sortint el mínim, l'indispensable per sobreviure. Escolt Xavier Ribalta cantant cançons de Léo Ferré, després d'haver llegit durant algunes hores,...

Coses de la tardor

A Sebastià Verd, I.M. Potser m'hauria agradat topar-me amb una imatge semblant a la que il·lustra l'article en guaitar per la finestra aquesta matinada, just quan un telèfon d'emergències ha sonat a casa. Eren les 5,06 A.M. Feia...

Temps de tempesta

Hauria volgut parlar de la problemàtica sahrauí i no me'n surt. Queden en el meu cap les imatges no professionals que es veuen als programes televisius de notícies filmant la devastació de la humilitat, o el comentari dels periodistes que no poden acostar-se...

Els carrerons del fado

M'he perdut un altre pic pels carrers del silenci. Les lliçons de la vida no escatimen a vegades brutor o una certa estètica de la contraestètica. Només aquí ho pot comprendre tot el ca que guaita, qui sap si pendent d'una rata o dels personatges...

El conco En Barret, quan governi el PP

Ahir, mirant els camps anegats, envermellits per un fang sense mirament, pendent de les teulades i de les fulles dels fassers, inquiet per un nosequé que s'ajunta a un punt de la boca de l'estòmac, les bimbolles a les fulles de les figueres, el cel encabronat amb la...

Mites dins la boca

Antoni Vidal Ferrando escriu des de la passió. Es un home de gestos austers, senzill, d'actitud familiar, però que transmet una profunda passió por la literatura, tant com a creador en poesia i novel·la com a lector. Parla com si miràs la mar, uns ulls...

Del Danubi a Lima

  ¿Quina cara deu posar Claudio Magris aquests dies quan veu per les notícies de la televisió el Danubi, avui vermell, enverinat per la mà de l'home i qui sap si de la ciència, conjurats amb una diabòlica malmenada de la climatologia? Ja...
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS