Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Categoria: Personal

Tancat per dubtes. El desconcert de la brúixola.

    Tancat per dubtes. El desconcert de la brúixola. Potser tornaré!

Antoni Tàpies

Una mica d'urgència se'm posa als dits ara que me n'assabent del traspàs d'Antoni Tàpies. Molt aprop meu tenc una obra que l'artista va donar a Acció Cultural del País Valencià arran de la negativa d'aquests a tallar les...

Pel prestigi dels Premis Ciutat de Palma

  Ahir vaig participar, com no podia ser d’altra manera, a l’acte de Can Alcover en defensa de la llengua catalana i pel prestigi dels premis Ciutat de Palma. Me va complaure veure-hi la gran majoria d’amics escriptors, alguns editors, polítics i, sobre tot,...

Mal averany per un any de promiscuïtat

El cop de l'atzar per començar l'any. Les cançons d'amor de Raimon van bé per aquest dematí de sol i quietud, o la música de Jacques Offenbach. Al cap i a la fi és l'atzar qui et duu la mà al prestatge. Tu només hi...

Olor de temps, la biblioteca de Patxi Echeverria

  En entrar a la galeria d'art Altair del carrer Sant Jaume per veure l’exposició de Patxi Echeverría Olor de temps ( Ma bibliotèque ) és convenient alenar fondo, conscients que ens toparem amb una de les millors exposicions que...

La felicitació de Nadal de la Presidenta del Consell de Mallorca

He rebut l'amable postal que m'ha enviat la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom. Ho agraesc, tot i que sigui via correu electrònic. La Sibil·la i la Serra de Tramuntana es mostren com a exemple del que podem fer amb l'esforç de tots. Lamentablement...

El mar i la meva abstenció de cada any

Ara que la monarquia espanyola es troba en hores baixes, sotmesa a la crítica i els dubtes populars, me refugii llegint Isidor Marí, Monarquia: la meva sang blava és la mar. Prescindesc de les festes constitucionals, abstenint-me, però agaf vacances,...

Verd d'octubre

Quietud i paisatge en aquest capvespre d'octubre. A fora vila, des d'una talaia privilegiada, intent desxifrar el llenguatge dels niguls i discernir la quantitat  de verds hi trob en el camp. Arrib a pensar que aquest ja no és un color, sinó un matís. La...

mapes i territoris: el perdó

Som d'aquells que tenen tant de respecte a la mort com a la vida, i no m'agrada veure com es pot desfermar la violència de la manera més cruel i salvatge, ni amb l'excusa d'alliberar cap territori. A Libia qui ens alliberarà dels salvatges que han...

llibres

foto Juan Alfonso Pérez Salazar   Se suposa que l'escriptura és una de les bases d'aquest edifici, un buc a vegades, que és la meva vida. Si és així, com s'explica que probablement fa més d'un mes que no he escrit? Potser...

Falta de respecte

La paret humil on hi han clavat la placa no en té cap culpa. Les parets no tenen sentiments ni capacitat de posar ordre, però sempre suggereixen. A cada paret, a cada placa, hi ha sempre la responsabilitat humana, la d'aquells que donen ordres i que potser no n'haurien...

Temps tudat

Ahir, emprenyat amb el món de la política cultural del meu país, vaig triar una imatge dramàtica de Rivera Bagur, però avui encara que no manco emprenyat que ahir, he cercat la serenitat d'un paisatge urbà de Miquel Brunet. He parlat del meu...

La devastació

Rivera Bagur se'n va fer un fàstic de pintar figures humanes, senzilles, pintura naïf en diuen, una mica inexpressives, famílies sovint entre flors i sota els arbres, també de línies mínimes, però també va pintar...

Poc llum, sense llibres

A la tauleta del jardí hi he deixat un caramull de llibres, tots començats, amb el punt de llibre just a punt per no perdre'm del tot: una selecció de contes de Saul Bellow, una antologia poètica de Charles Tomlinson, la poesia completa de John Donne, el...

Aquella ploma

De jove aspirava a escriure amb ploma. Eren uns altres temps, quan ets adolescent i no ho vols creure. Ara, granat, només aspir a escriure. Per què aquesta obsessió? Teràpies de sedició, podria dir-me Lluis Maicas, autor d'un esplèndid dietari...

Quietud de setembre

Fotografia: Juan Alfonso Pérez Salazar     Ahir, de matinada, va ploure a voler després d’un dia de mar vella, de bandera vermella a algunes platges, amb l’aigua marronenca, arrossegant el fang de ves a saber quin territori. Avui,...

El suggeriment del silenci

Cioran, en parlar de la seva relació amb Michaux, afirmava que li havia reprovat el fet d’haver volgut aprofundir massa amb un tema, ja que això el feia assemblar un científic. L’escriptor, diu Cioran, no ha de tenir una mentalitat de científic,...

Natura i literatura

Ho vaig llegir a Erri de Luca, un dia plàcid del passat mes d'agost, llegint a foravila, quan la canícula encara no havia entrat: " A la natura no existeix la tristesa". Poc després vaig comentar la frase en veu alta i en Joan Noguera en va discrepar, no de...

Un cert vitalisme

Anava a escriure que m’agrada el mes de setembre, però en el fons no hi ha mes que no m’agradi. Potser som més vitalista del que aparent i del que pot semblar per les pàgines dels meus llibres. Ja ho deia Cioran: “La paradoxa de la meva naturalesa...

Moments perduts

Llegesc Don DeLillo, atordit : Cada moment perdut és la vida. No seguiria llegint davant la contundència d'aquesta frase. Ara mateix tancaria totes les finestres i les portes i me n'aniria a trescar per carrers sense gent, aquells carrers que fugen dels pobles i...

Campos, sa Ràpita, un altre pic!

Crec que havien anunciat per avui una davallada de temperatura, i de fet el cel s’ha enterenyinat, però supòs que me vaig perdre una part de l’informe meteorològic que deia que, malgrat la davallada de temperatura, potser la sensació de calor encara...

ENCARNA VINYES

S’ha mogut oratge en aquesta nit de calor. Potser hi ha hagut canvi de vent, de llebeig cap a xaloc. Llegint m’arriba l’olor d’una sardinada i la música del Nàutic. He llegit Thomas Pynchon i, desconcertat, m’ha semblat que me traslladava al...

Hotels a sa Ràpita: màscares, mascara...

Hi ha en el meu vocabulari una paraula que tem per costum usar i que sovint no es llegeix com jo voldria. M’agrada la paraula mascara i que sovint esdevé màscara en mans de correctors i de lectors. La mascara i la màscara, tot i que a primera vista no tenen res a...

Hotels a sa Ràpita: màscares, mascara...

Hi ha en el meu vocabulari una paraula que tem per costum usar i que sovint no es llegeix com jo voldria. M’agrada la paraula mascara i que sovint esdevé màscara en mans de correctors i de lectors. La mascara i la màscara, tot i que a primera vista no tenen res a...

Moscards i beates, després de les gavines i les rates

Fa uns dies, a l'empar dels resultats electorals de les illes Balears, vaig parlar de les gavines i de les rates, aquestes espècies que amenacen sovint el decurs dels dies i les hores. La gavina, rata de la mar, anuncia a pit descobert les seves intencions i es llança,...

Lectura i realitat

Seguesc amb la lectura de "La inminencia", els diaris de Sánchez Robayna, uns diaris que abasten un notable espai de temps, de 1980 a 1995. En aquestes pàgines no hi ha dolor, ni malalties, l'amor s'intueix però una mica imperceptiblement, sense vida...

El futur incert de Campos

M'havia proposat escriure sobre els fets ocorreguts a Campos però finalment m'he decantat per no fer-ho. Avui he llegit un informe sobre les caixes negres que semblen donar la solució als interrogants que es fan quan esdevé una catàstrofe aèria per...

Cartes des de Caubet, de Josep-Joan Rosselló

He deixat la lectura d’uns diaris d’Andrés Sánchez Robayna, La inminencia, per llegir un altre dietari, aquest de dues tirades, Cartes des de Caubet, Di(et)ari, de Josep-Joan Rosselló Cuní, publicat a la col·lecció Maregassa, de...

Juny de gavines i rates

Finalment sembla com si el mes de juny pugui recobrar la seva autèntica fesomia, juny de juny. Hi ha quietud als fassers anit, fins i tot en els ferits pel becut vermell i cap fulla se mou, però has de romandre a l'aguait, atent a qualsevol renou, a qualsevol...

Les barques de la boira

  He llegit el llibre de poemes de Miquel Cardell, Les barques de la boira, editat per Moll a la col·lecció Balenguera i que va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma Joan Alcover. Sabia d'antuvi que el llibre m'agradaria per dues...
1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS