Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la br˙ixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressiˇ que la br˙ixola del meu ge˛graf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avanšÓvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Olor de temps, la biblioteca de Patxi Echeverria

joanperello | 12 Desembre, 2011 18:43 | facebook.com google.com twitter.com

 

En entrar a la galeria d'art Altair del carrer Sant Jaume per veure l’exposició de Patxi Echeverría Olor de temps ( Ma bibliotèque ) és convenient alenar fondo, conscients que ens toparem amb una de les millors exposicions que s’han fet enguany a Palma, i punt. L’obra d’Echeverría, pictòrica en la seva essència, és una investigació constant de la textura, un treball manual, quasi com la d'un ceramista o un artesà, però molt influenciat pel que veu i sent. Crec que les seves primeres obres conegudes no poden deslligar-se de la música, del jazz concretament. No només perquè pintàs alguns instruments o evocacions d'aquesta música, sinó per la sensació que hi donava a la seva pintura, l’obra d’un artesà que treballa a l’estudi amb la companyia d’aquests músics i que en trasllada l’essència. Després vam conèixer la seva capacitat d’observació, totes aquestes coses que es troben com a deixalles del mar, que en Patxi Echeverria ho va dur cap a l’espai de l’art, aquelles fustes, ferros, peixos... No són objectes de decoració, sinó la combinació de l’artista i l’artesà, l’observador i l’home que es deixa endur pels suggeriments de la natura i de tot el que ens envolta. Ara hem conegut una biblioteca molt particular de l’artista, una mostra de la seva darrera obra sota el títol Olor de temps. Qualcú tal volta pensi que l’autor ha fet malbé unes obres literàries. Jo, per si de cas no m’he volgut entretenir amb els títols, convençut que l’artista els hi ha donat una nova lectura. Potser els llibres són això, l’olor del temps. Si ens referim a la climatologia podem intuir que els llibres són com un estat d’ànim particular per a cadascú. Si ens referim al temps com la vida els llibres també tenen la seva resposta. La vida passa i ens queden les olors. Les biblioteques fan una olor molt especial. L’obra de Patxi Echeverría ha aconseguit crear la seva pròpia textura, el seu propi silenci, la seva pròpia olor. Els llibres bons mereixen més d'una lectura. La pintura també, naturalment.

 

 

La felicitaciˇ de Nadal de la Presidenta del Consell de Mallorca

joanperello | 09 Desembre, 2011 20:15 | facebook.com google.com twitter.com

He rebut l'amable postal que m'ha enviat la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom. Ho agraesc, tot i que sigui via correu electrònic. La Sibil·la i la Serra de Tramuntana es mostren com a exemple del que podem fer amb l'esforç de tots. Lamentablement l'actuació de les institucions governades pel PP ens donen molt poc marge a creure'ns les seves paraules. Els fets ens ho demostren, amb l'atac continu a la llengua catalana, els tancaments de mitjans de comunicació, les propostes d'urbanitzacions a zones emblemàtiques dins la pròpia Serra de Tramuntana com es Guix, o les propostes hoteleres a la zona de sa Ràpita entre d'altres. El que es pot aconseguir amb l'esforç de tots plegats ho podem perdre per mor de la gestió del PP.

Salut i molts d'anys!

El mar i la meva abstenciˇ de cada any

joanperello | 07 Desembre, 2011 15:01 | facebook.com google.com twitter.com

Ara que la monarquia espanyola es troba en hores baixes, sotmesa a la crítica i els dubtes populars, me refugii llegint Isidor Marí, Monarquia: la meva sang blava és la mar. Prescindesc de les festes constitucionals, abstenint-me, però agaf vacances, potser contradient alguns dels preceptes de la nova política europea liderada per aquestes mirades sensibles que es dediquen Merkel i Sarkozy quan parlen de productivitat. He optat per la família, els amics i la literatura, com una santíssima trinitat. L'escenari és immillorable amb aquest blau de mar, Cabrera sense fissures a la línia de l'horitzó. He visitat Cortázar, livianament, com qui s'estampa amb la fosca per un atzucac o no acaba de sortir de la seva habitació. Trenta i tants anys són molts en la vida d'una persona, però s'ho paga fer-ne el trajecte si ho pots concelebrar. Aquests dies sembla com si me dedicàs a perfilar el meu recordatori i potser per això he escrit tan poc i he rellegit i corregit tant. S'ho paga? Si sabés respondre les preguntes que me faig, segur que hauria deixat de ser jo mateix.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS