Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la br˙ixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressiˇ que la br˙ixola del meu ge˛graf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avanšÓvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Verd d'octubre

joanperello | 30 Octubre, 2011 21:53 | facebook.com google.com twitter.com

Quietud i paisatge en aquest capvespre d'octubre. A fora vila, des d'una talaia privilegiada, intent desxifrar el llenguatge dels niguls i discernir la quantitat  de verds hi trob en el camp. Arrib a pensar que aquest ja no és un color, sinó un matís. La pluja d'aquests darrers dies, tot i que no gaire abundant, ha donat llustre a les fulles d'aquesta tardana tardor, decaigudes fins ara. M'agrada aquest cel de pronòstic difícil, aquest canvi sobtat de sol a gris només per la fugaç i efímera aparició d'un nigul. M'agrada el llenguatge de la terra i la supervivència dels topònims. Els cans lladren a una certa distància, marcant territori, les fites de les propietats. Intent aprendre les paràboles del paisatge, les rondalles de la quietud. Estimar, si no s'explica bé, pot semblar cursi. Tem caure en aquest error si no sé explicar com pertoca aquest paisatge que estim. De fet, quina credibilitat tenim els qui no som pagesos? No és el mateix ser l'espectador feliç de la natura que l'actor compromés que treballa cada pam, cada solc, cada fulla d'arbre. Cegat pel poder del paisatge, retut i vençut pel pas imparable de les hores, per aquesta escurçada del poder del sol per mor del canvi d'horari, me retir a la sala del silenci, al balancí de la lectura. Llegesc Livro de Jose Luis Peixoto. Bona literatura. 

Les dreceres invisibles (5): Coses de vells

joanperello | 24 Octubre, 2011 20:38 | facebook.com google.com twitter.com

El vell no n'entén gaire de papers i aquesta nit n'ha hagut de signar-ne un. Maleeix la mala hora en que l'home de gris s'ha plantat al portal de ca seva i li ha donat a signar el paper. La fosca s'assemblava a les fesomies dels qui no hi tenen res a guanyar. Es mira al mirall perquè vol saber com és realment. Quasibé somriu en veure's a la lluna de l'armari que grinyola. Hi ha maneres de comprendre la vida i la més real és la d'acostar-se al mirall, observar les taques de la roba que fa temps no coneix ni la bugada ni el fil de l'estenedor, els quatre pèls escambuixats, la barba de vellard. Ara, quan acaba d'esqueixar el paper que li han duit a signar, se'n recorda d'aquelles vetllades de quan era nin en que la gent es dividia en dos bàndols, aquells que defensaven que hauria d'aprendre les lletres i els comptes, i aquells altres que defensaven que la vida és la millor mestra i no s'ho paga anar a costura. Ara, una mica baldat, vinclat com la tristesa, sap que mai no va poder decidir. No va aprendre lletra a bastament, i manco els números, però la vida no va ser gaire bona mestra. La vida ensenya a no perdonar. Ell, poruc davant la mort, sap que no hi és a temps a res. No sap ben bé el que deia aquell paper, però la mestra vida li diu que no pot esser bo. Una cama damunt l'altra, capcot, es posa les mans davall els genolls. No sap si esperar o si prendre una decisió. Plou com qui talla la cotna del cel. Hi ha llàgrimes amagades als ulls del vell. Lliçons inútils abans de morir.

mapes i territoris: el perdˇ

joanperello | 23 Octubre, 2011 16:23 | facebook.com google.com twitter.com

Som d'aquells que tenen tant de respecte a la mort com a la vida, i no m'agrada veure com es pot desfermar la violència de la manera més cruel i salvatge, ni amb l'excusa d'alliberar cap territori. A Libia qui ens alliberarà dels salvatges que han acabat amb Gaddafi? Qui sap si a qualcú d'aquests que ara mostren la seva imatge  amb alegria li concediran una quota de poder. ETA, durant aquests darrers quaranta anys, ens ha fet reflexionar molt sobre la vida i la mort. Ara, arran del cessament de la seva activitat terrorista, les víctimes recobren actualitat, i me deman qui ens alliberarà dels qui han de gestionar la pau? Tremoles quan llegeixes certa premsa o escoltes alguns comentaris, tot i que és molt comprensible la dificultat de perdonar. Existeix, però el perdó? A la darrera novel·la de Michel Houellebecq hi ha també algunes morts tràgiques que fan dir a un dels personatges: "qui ho ha fet... no hauria d'existir. Se l'hauria d'esborrar de la superfície de la Terra". Es molt difícil perdonar. 

llibres

joanperello | 17 Octubre, 2011 20:30 | facebook.com google.com twitter.com

foto Juan Alfonso Pérez Salazar
 
Se suposa que l'escriptura és una de les bases d'aquest edifici, un buc a vegades, que és la meva vida. Si és així, com s'explica que probablement fa més d'un mes que no he escrit? Potser escriure no és tan important, o perquè el germà major, la lectura, hi guanya pes, comanda. La lectura te pot estimular, però també te pot esbucar. En qualsevol cas la lectura, triada a la mida de cadascú, te pot endur cap a les sensacions de la felicitat, tot i que també genera uns canvis sobtats dins el meu ànim. Aquestes darreres setmanes he llegit, entre d'altres, una antologia de contes de Saul Bellow, el darrer llibre de poemes de José Carlos Llop, en el moment oportú, a l'inici d'octubre, Cuando acaba setiembre, del que m'ha agradat especialment un fragment durrellià, tant que potser per això mateix ho vaig anar a païr al far de Portocolom, davant la impossibilitat d'anar a Alexandria i, sobre tot, la densa novel·la de Jaume Cabré Jo confesso, la literatura en el seu màxim explendor i la màxima capacitat d'expressió. Estic, idò, d'enhorabona. Sona Pau Casals a l'habitació del costat interpretant Schubert. Fins i tot m'atrevesc amb El mapa i el territori de Michel Houellebecq, amb aquesta mirada que me recorda Salvatore Adamo potser pel seu pentinat tot i que una mica més escambuixat que el cantant, amb més interés i intensitat del que havia previst. Després José Luis Peixoto, David Vann. I l'escriptura? L'escriptura pot vessar silenci i no passa res.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS