Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la br˙ixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressiˇ que la br˙ixola del meu ge˛graf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avanšÓvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Moments perduts

joanperello | 18 Juliol, 2011 17:52 | facebook.com google.com twitter.com

Llegesc Don DeLillo, atordit : Cada moment perdut és la vida. No seguiria llegint davant la contundència d'aquesta frase. Ara mateix tancaria totes les finestres i les portes i me n'aniria a trescar per carrers sense gent, aquells carrers que fugen dels pobles i s'encaminen cap a foravila, fugint del seu propi temps, aquells carrers de velles portasses que ningú ja voldrà arreglar. Portasses i carrers dels moments perduts i que mai no es recobren. Els instants no productius. El temps que cerca el silenci. Ho repetesc, sense assaciar-me: Cada moment perdut és la vida.

Campos, sa RÓpita, un altre pic!

joanperello | 12 Juliol, 2011 17:39 | facebook.com google.com twitter.com

Crec que havien anunciat per avui una davallada de temperatura, i de fet el cel s’ha enterenyinat, però supòs que me vaig perdre una part de l’informe meteorològic que deia que, malgrat la davallada de temperatura, potser la sensació de calor encara podria esser superior, per mor de la xafogor i la humitat. A Campos no ha baixat gens la temperatura, sinó que dilluns, al punt del migdia, va arribar a la situació límit del termòmetre. El joc de la política, fins i tot des de opcions totalment legals i rigorosament democràtiques, ens posa als ciutadans en estat d’alerta i de prevenció. Sé perfectament el que ha passat al municipi on vaig néixer, però la manera de jugar que tenen alguns dels protagonistes d’aquest afer, posen en seriós dubte la seva credibilitat. Alguns d’aquests protagonistes, només amb un mes de diferència, han canviat de parer. Ja dic que fins i tot no hi ha cap emperò legal ni democràtic en el fet de presentar una moció de censura canviant el vot de fa un mes. El que manca, però, és una explicació. El grup polític +Acció, i no per manca de xàtxera del seu líder, no ha explicat suficientment el per què del canvi de vot. Potser és vera que el votant de +Acció, abans Unió Mallorquina, té un component conservador que l’acosta al PP, però també pot esser que els hagin votat per evitar el govern dels populars. Si ara han votat d’aquesta manera pel bé del poble, haurien d’explicar si fa un mes dipositaren el seu vot pel mal del poble. Ja ho vaig escriure fa unes setmanes que somiava com es construien hotels a sa Ràpita. Ara el malson és més aprop encara. La cultura i el país, més enfora.

ENCARNA VINYES

joanperello | 07 Juliol, 2011 21:27 | facebook.com google.com twitter.com

S’ha mogut oratge en aquesta nit de calor. Potser hi ha hagut canvi de vent, de llebeig cap a xaloc. Llegint m’arriba l’olor d’una sardinada i la música del Nàutic. He llegit Thomas Pynchon i, desconcertat, m’ha semblat que me traslladava al paradís de la maria, la música dels surfistes, les guerres de les bandes del narcotràfic, els detectius i els policies. No sé si ho he somiat o si m’he deixat endur per l’àcid de les pàgines, però m’ha semblat veure-hi Rocío Dúrcal i moltes sèries de televisió. Entre i entre hi ha fragments de la millor prosa. Les fulles de les palmeres de casa, amb la seva remor i una certa agitació,  ara mateix me recorden els millors moments de Pynchon. Repàs els correus electrònics i na Cèlia Riba me convida a la inauguració de l’escultura que Jeroni Bosch ha fet, per encàrrec d’ARCA, en homenatge a Encarna Viñas/Vinyes, just a la confluència dels carrers Isidoro Antillón i Llorenç Riber. Precissament l’època en que vaig mantenir més contacte amb en Josep Maria Llompart i n’Encarna, ells vivien al carrer Llorenç Riber i jo molt aprop. Ens topàvem sovint i fèiem algunes passes plegats. Eren els temps dels cerdos catalanistas, una pintada de l’extrema dreta que sovint apareixia al portal de la família esmentada. Per poc que pugui no hi puc faltar a la cita, dijous dia 14 a les 19 hores. Tot i que vaig tractar més en Pep Llompart, lector amable i crític dels meus primers poemes, tenc un record molt bo de l’energia d’Encarna Vinyes. No sé si a l’acte de dijous hi haurà representació política, però podria ser que a l’estimada Encarna, a més de tremolar-li les cames, se li estufi el pentinat. Ella, amb el seu company i uns quants de la seva generació, representen la integritat cultural i l’ètica d’aquesta terra. Nosaltres, els espectadors de la derrota. Llegesc Elisabeth Bishop: No és difícil dominar l’art de perdre. Recordem els cults.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS