Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Novembres

joanperello | 30 Novembre, 2009 20:54 | facebook.com google.com twitter.com

Escric amb les millors condicions possibles, la música de Joan Valent, la pluja de Sant Andreu, un whisky a la manera de Joan Fuster, potser The Famous Grouse, una certa depressió per com es fan les coses a llocs que me són molt propers, la lectura de fragments essencials a la literatura catalana, com llegir Vinyoli ara que es celebren homenatges, bevent passat. Ahir me vaig mullar de valent quan anava al bar a veure la victòria del Barça. Avui horabaixa m'ha tornat a agafar una barrumbada a la platja de Can Pere Antoni sense poder posar-me a recer. Si no agafes un refredat una de les millors sensacions és caminar sota la pluja. Es com una dolentia que te retorna a la infància quan no feies cas de les persones majors. Es ara un repte quan surts a caminar i no tems el canvi del temps. Te n'orgulleix saber que quatre gotes no faran canviar la teva rutina de caminador. ¿Quin és el meu personatge literari? No hi ha dubte: el senyor Sommer, de Patrick Suskind, molt ben duit al teatre per Pep Tosar. El senyor Sommer té una cara amaradíssima de pluja i tresca i tresca, fins a sortir dels marges de les pàgines. Estic desanimat i no m'han imputat per res. Tenc molt present la darrera setmana de novembre de 1976, i de 1975 per descomptat, però aquells dies del 76 feia molt bon temps, fins que de cop la pluja i el fred arribaren el 29 de novembre. ¿No és el mateix que està passant ara? No es que desconfii del que se'n diu del canvi climàtic. Es que fa trenta tres anys quan ningú en parlava ja existia. I també hi havia corrupció. I terrorisme. Terrorismes, en plural. Erem joves. El carrer ara ha envellit. Jo, no ho sé. No me mir a la lluna. El més important és que estim el que pens i sent que he d'estimar.

Detectors per a polítics

joanperello | 17 Novembre, 2009 19:46 | facebook.com google.com twitter.com

Es una hora punta de l'aeroport i al centre de control d'equipatges no hi ha moment d'aturall. Les maletes provinents dels diversos filtres dels equips d'escànners baixen una rera l'altra sense pausa. Els operaris, avesats al llenguatge de les etiquetes, les situen una a una al remolc o al contenidor del vol corresponent. Les sigles dels aeroports arriben a fer bellumes als ulls dels qui manegen l'evolució de les cintes dels equipatges. Ara mateix predominen les maletes etiquetades amb les lletres FRA, HAM, HAJ, PAD... i adesiara BIO, XRY, AGP. Ara vé una embestida de BCN o una de MAD. Hi ha una cussa, pastor belga, àgil, de poc pes, que es belluga frenètica per damunt les cintes dels equipatges ensumant una a una les maletes. Sembla com si jugàs amb elles, o que oloràs els records del que se'n duen els viatgers que acaben les vacances mallorquines. Cada una d'aquestes maletes duu el seu propi testimoni del que han estat aquests dies a l'illa de la calma com abans se l'anomenava. Roba arruada, camisetes suades, roba interior arregussada dins una bossa qui sap si desprenent les darreres olors d'un amor efímer. De cop la cussa, de nom Fabiola, deixa de trescar amunt i avall i s'atura davant una maleta vulgar, amb qualque crull a la falsa pell. La cussa fa com si tot el que l'envolta no anàs amb ella, però roman quieta, asseguda en el seu propi cos. Si això fós veritat s'encendrien totes les alarmes i els cossos de seguretat prendien les mesures que tenen previstes al seu protocol. L'acció, emperò, forma part de la meva ficció i de l'entrenament de la cussa Fabiola per detectar explossius als equipatges. La trampa que li han parat no duu res gaire comú, sinó amonal. Una dosi suficient per entrenar una cussa. El cuidador de l'animal se n'encarrega de felicitar-la per la feina i per la seva agilitat en diferenciar l'amonal dels perfums de les velles alemanyes. L'entrenament continuarà i a la cussa Fabiola li amagaran un altre explossiu a un equipatge fictici.


A la vida real, sobre tot en el món de la política, no hem avançat gaire detectant terrorisme, mentides o corrupció. Hi ha programes televisius que entretenen el personal fent passar els convidats per un detector de mentides. Hi ha un partit polític d'àmbit estatal, conegut pel seu alt percentatge de corruptes, que proposa un gran pacte per fer front a la corrupció i un codi ètic que han de superar els seus càrrecs públics. Fa oi sentir-los i veure'ls proclamant aquesta proposta per l'honestedat. No sé com s'ho faran per a que els seus candidats convencin. El que sé és que ho faran. Potser tenen una cussa Fabiola, àgil i frenètica, que s'aturarà davant cada un dels innocents càrrecs públics cada vegada que es disposin a prendre una decissió urbanística, per exemple. La cussa està preparada per a no cridar l'atenció en cas d'emergència. Només s'ha de quedar quieta. Els enemics no poden percebre que ha detectat amonal a l'equipatge. Al Parlament de les Illes Balears no sé si se detectarà el frau.

Un metge d'ànimes

joanperello | 12 Novembre, 2009 19:11 | facebook.com google.com twitter.com

Els qui me coneixen bé saben de la meva condició de xaruc, poc propens als grans espectacles i gens aficionat a l'humor. La culpa no és meva només, sinó de l'èxit de la banalitat i l'horterada que s'ha apoderat del món de l'espectacle i, sobre tot, de la televisió. Tot plegat fa de mi un home que té poc interés en acostar-se al món de l'humor. Ahir a la nit, no per decisió meva, sinó induït per la gent més propera, vaig acostar-me a l'Auditòrium de Palma a veure l'espectacle Snowshow, sense conéixer-ne res del que m'hi trobaria, excepte el fet de saber que l'artista principal havia actuat al Cirque du Soleil, la qual cosa dóna una certa garantia. Damunt l'escenari un clown sense paraules i uns pocs acompanyants, amb el gest mínim per fer-te somriure. Vaig riure una estona, però el més important per mi és que vaig somriure durant tota la funció, i em vaig sentir partícep, una cosa impensable per mi fins ahir, un punt emocionat i tot, com si assistís a un memorable recital poètic. He llegit avui unes declaracions de Slava Polunin, el creador i intèrpret de l'espectacle esmentat, l'home del gest senzill i nostàlgic que alterna la lentitud amb l'explosssió de la festa del paper i d'una tempesta de neu, en que diu que "l'objectiu del clown és el plaer i l'alegria, ser un ximple" o que "l'estat natural del pallasso, mig boig, mig poeta, ha de ser la infància i l'anarquia per convertir-se en un metge d'ànimes". Anit passada el clown Slava me va curar durant una estona l'ànima.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS