Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

LA MÚSICA SECRETA

joanperello | 07 Agost, 2009 22:08 | facebook.com google.com twitter.com

L’atzar escriu contínuament les seves pàgines. Duc un quants dies que, sopant o a la vetllada, escolt un tipus de música que ha protagonitzat molta part de la història cultural del nostre país, tant pel que significa com a producció pròpia, com pels que han influit moltíssim en la nostra vida diària des de l’exterior, com Dylan, Stevens, Young. etc que he comentat els darrers dies. L’atzar, deia, ha fet que també a la meva vida professional hagi hagut de dedicar part de la meva feina del dia d’avui a supervisar l’arribada d’un avió de càrrega, provinent de Turquia via Bulgària,  transportant 9000 kgs de material de Leonard Cohen per a la seva actuació a Mallorca que, naturalment, me perdré. No hi aniré, no perquè no m’interessi Cohen, sinó perquè som un animal de costums molt conservadors i tenc la meva vida social planificada, especialment a l’estiu, en base a la família i les amistats. Lament que Cohen, un home d’aspecte sobri, literari, que semblava poc afectat per la combustió del món econòmic, ara s’hagi vist obligat a retornar als escenaris per recuperar el que ha perdut invertint als negocis de gent com Madoff. Esper que a l’escenari mallorquí pugui transmetre aquesta alenada certament poètica que tenen els seus temes musicals i que, pel que he pogut saber avui mentre veia la descàrrega del seu material, avorreix a un bon grapat de gent, pels comentaris que en feien. A mi m’agrada el seu to i la seva música de fons, com m’agrada especialment la música que he triat per a la vetllada d’anit, per acompanyar el sopar: Isidor Marí, Bob Dylan, Joan Bibiloni i Maria del Mar Bonet. Què voleu que vos digui?. Ja ho haurieu de sospitar. L’escenari, un raconet de Sa Ràpita sota un fasser, llum tènue, escorbai a l’espatlla, chardonnay, la sensació de tenir dret a ser feliç. Com diu el poema de Miquel Angel Riera, musicat per Joan Bibiloni i cantat també, a més, per Maria del Mar Bonet: m’atreu anar sense rumb, aquest no tocar en terra.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS