Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Palma Arena

joanperello | 05 Agost, 2009 20:43 | facebook.com google.com twitter.com

Al dietari de Cesare Pavese, L’ofici de viure, a una entrada corresponent al mes d’agost de 1946, s’hi llegeix: “Les lliçons no es donen, es prenen”. ¿Podríem interpretar millor la humilitat de la saviesa? Els mitjans de comunicació no aturen perquè avui hi ha noticia nova, una d’aquelles que se sap que han de venir i que esperes qui sap si per setembre, però  -ai las!- no queda més remei que fer-les avançar. Parlam del “Cas Palma Arena” de nou lligat a la presumpta corrupció de la gent de l’entorn del PP. Sembla que el cercle es tanca, però sorgirà potser un nou miracle. Els detinguts d’avui, Ballester, Duran... Per damunt d’ells ja només hi ha Cirer i Matas. Ja se sap, unes llàgrimes de costurera i un sopar de peix fresc a la Colònia de Sant Jordi. Una de les millors visions que es poden tenir de la Colònia, des d’una certa distància ( a la mallorquina ) l’he poguda contemplar aquest horabaixa des del far de s’Estalella on hi he anat caminant des del meu raconet de Sa Ràpita. Aliè, afortunadament, al món dels presumptes implicats, el caparrí tanmateix hi donava voltes. ¿Me deman si els que se senten del PP deuen sentir vergonya? Qui sap si viuen, ulls clucs, pensant que no n’hi ha per tant. Mirant el mar del meu redolet, de tornada a casa, m’he preguntat com estarien tots aquests temes de la corrupció si no hi hagués hagut canvi de govern. No me n’amag de moltes decepcions del govern de les Illes Balears, però la satisfacció de veure que no governen els del PP me fa feliç. Faig un capfico vora un dels escars esbucats de Sa Ràpita. Ja no me’n record d’haver-me cansat de caminar. Un trempó a la fresca. Per arrodonir la vetllada, escolt Cor de crom, de Falsterbo Marí, amb les magnífiques versions que Isidor Marí, traductor de clàssics però també del folk americà, va fer de peces de Cat Stevens, Neil Young, The Beatles o Bob Dylan. La nit magnífica, casi de lluna plena, com la de la cançó de Cat Stevens: Sé que em persegueix una ombra de lluna... Fas nit amb mi sota aquest cel?. Els dirigents del PP, que van voler fer una Mallorca a la seva mida, sense escrùpols, no saben que les lliçons es prenen. Aquests dies els sentirem encara volent donar lliçons. No sé d’on treuen pit.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS