Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la br˙ixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressiˇ que la br˙ixola del meu ge˛graf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avanšÓvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

DiÓlegs poŔtics a la UIB amb l'AELC

joanperello | 25 Marš, 2009 21:41 | facebook.com google.com twitter.com

Diumenge, 3 de febrer

Demà dijous particip als Diàlegs pòetics a la UIB, que és una col·laboració entre el Vicerectorat de Projecció Cultural de la Universitat de Les Illes Balears i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana que s'està organitzant des del passat mes d'octubre i que conclourà el mes de maig. Es tracta, segons llegesc al prospecte editat, d'un cicle de lectures poètiques comentades que ha d'acostar l'obra de vuit poetes contemporanis en llengua catalana al públic universitari en particular i als lectors en general. Avui capvespre he estat repassant la meva obra, llegint poemes escrits fa més de trenta-cinc anys. ¿S'ho paga llegir demà poemes d'aquells temps? Suposem que hi ha alumnes joves a la trobada. ¿Són les seves preocupacions d'ara igual a les meves quan jo tenia devuit anys i començava a publicar els meus primers poemes? Situem-nos una mica: Franco encara era viu, a penes hi havia universitat a les Illes Balears, etc. etc.... Si opt per no llegir poemes dels meus primers llibres publicats potser no és perquè pensi que ja no interessen a l'alumnat d'avui, sinó perquè realment ja no m'interessen a mi. No puc, emperò, renegar-ne. Qualcú, en un moment determinat d'aquells anys, va confiar en mi i vaig tenir l'oportunitat de publicar molt prest. Entre aquests que confiaren en mi hi havia en Rafel Jaume i en Josep Maria Llompart, precissament els qui donen nom als Premis Cavall Verd que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana aquest cap de setmana, a la millor traducció poètica i al millor llibre de poesia publicat en català durant l'any 2008. A hores d'ara no sé qui són els guanyadors, però repassant l'historial i si es segueix el mateix criteri d'anys anteriors, no hi haurà dubte que en seran mereixedors dels guardons. Tornant a la lectura comentada dels meus poemes que tenc per demà dijous, he de confessar que tanmateix tenc decidit llegir-ne qualcun de la meva joventut. Feia molt de temps que no me rellegia i pens que és un bon exercici d'autocrítica. Diria que fa el mateix efecte d'un manual d'autoajuda. He trobat a uns d'aquests primers llibres, concretament a Baf de Llavis tot un material que encara m'interessa. En aquell temps, l'any 1976, vaig arriscar una mica amb aquest llibre, ja que es tractava de poemes en prosa sense cap tipus de puntuació, sota la influència d'Edoardo Sanguinetti i, especialment, d'Octavio Paz. Eren, potser, papers als adoquins de la carn.

Son Baco, recordant Es Trenc

joanperello | 17 Marš, 2009 20:55 | facebook.com google.com twitter.com

Campos torna a trobar-se ben enmig de la polèmica per la defensa del paisatge. O per la destrucció. Hem de posar en primer lloc la defensa perquè en aquest municipi ja s'hi va guanyar, fa molts d'anys, quan alguns dels qui en sortiran guanyadors o esquitxats, encara no eren al món polític. Fa trenta anys les platges de Campos van simbolitzar la lluita per l'entorn. Ara vivim el cas de Son Baco.

¿La meva posició? Semblant a la de trenta anys enrera.No a la construcció d'un camp de golf amb oferta complementària.

 No a les compensacions polítiques i econòmiques per aquesta decisió. No podem gestionar l'urbanisme en funció d'on bufa el vent o de les crisis polítiques. El qui governen han de planificar i, dins aquest procés de planificació, han d'aconseguir que un municipi con Campos tengui el que es mereix. Avui, els turistes quan arriben a Mallorca per via aèria, la primera imatge que veuen d'aquesta illa que els ha d'acollir durant les vacances, és una bella postal de les platges de Campos, conegudes bàsicament com Es Trenc, a unes fotografies a l'aeroport. Si els venem que han arribat al paradís, bé ho paga que aquest paradís sigui reconegut per la gestió política del govern. Res, emperò, de compensar sense planificació. Res de sortides fàcils cap endavant!

No puc evitar tenir, per avançat, un cert sentiment de derrota.

 

 

 

 

┐QuŔ hauria votat al PaÝs Basc?

joanperello | 02 Marš, 2009 21:16 | facebook.com google.com twitter.com

¿Què hauria votat al País Basc? Vista la llista he de confessar que no ho sé i vull creure que no ho sé perquè no hi visc ni conec prou bé el funcionament polític d'aquest territori. El meu vot, en tot cas, lluny de l'anomenada esquerra abertzale, lamenta la manca d'oportunitat d'expressió política d'aquest sector a les urnes. Els resultat electoral dels qui no han pogut votar, sense comptar la seva pròpia abstenció ni el seu vot útil cap a altres formacions, els situen com a quarta força política que, si s'hagués traduït amb escons podrien tenir alguna cosa a dir al futur parlament. Ara, amb l'opinió nula d'aquestes opcions, potser decidiran el futur govern del País basc els editorials dels diaris de l'estat. Sembla que molta gent ho té decidit, però no acab d'entendre com ho podran explicar. Al cap i a la fi han estat unes eleccions espanyoles al territori basc.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS