Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les Màximes, de La Rochefoucauld

joanperello | 29 Setembre, 2008 21:47 | facebook.com google.com twitter.com

Afortunadament, a Mallorca, a més de les crisis dels partits polítics, normalment mal resoltes, i de sortir una vegada més a les primeres planes dels diaris de més tirada estatal, o als informatius de totes les televisions, com succeeix novament amb un altre cas de detinguts per corrupció al govern Matas ( ara és el torn d'Antònia Ordinas ), també es gestiona cultura i, dins aquest sector, n'hi ha un que curiosament destaca. Me referesc al món editorial. Tenc a les meves mans un exemplar bellíssim del llibre Màximes, de La Rochefoucauld, amb una selecció a cura de Gabriel de la S.T. Sampol. L'edició, en petit format, és esplèndida com la totalitat del que edita enSiola. Editar bé ens fa més asequibles els escriptors que no figuren a les prestatgeries estàndards de les llibreries. Potser jo mateix, segur, no m'hauria acostat a l'escritpor parisenc François de la Rochefoucauld (1613-1680) si no fos per la qualitat de l'edició. Me n'oblit de la política i pas lentament els dits per les pàgines d'aquest petit llibretó de reflexions o sentències i màximes morals. M'atur a una d'elles. Tots tenim prou força per suportar els mals d'altri. Després d'aquesta sentència un s'empegueeix del que escriu dia a dia i, sobre tot, de no llegir correctament els clàssics. Gent com la d'enSiola ens corregeix del nostre error.

Crisi política a Mallorca (2)

joanperello | 29 Setembre, 2008 21:03 | facebook.com google.com twitter.com

Buils ha dimitit. Es va equivocar posant messions allà on no es podien posar demostrant poca experiència política, desconeixement de com se la juguen al seu partit que al cap i a la fi és qui el va anomenar per a càrrec polític públic i, després, ha allargat la seva agonia política durant més de vint-i-quatre hores. Nadal serà regidor de Palma i Conseller de Turisme, com si la política fos un joc de billar a tres bandes. Quan èrem al·lots sempre n'hi havia un que deia: " si jo no som es capità, no jug". Sembla que no hem crescut. Per explicar-se la crisi d'UM es deu haver de viure des de dedins, cosa que no he pogut fer mai, però sentint gent propera a aquest partit, i llegint les cròniques dels mitjans de comunicació, sempre tenc una pregunta a fer-me. Si ningú d'UM vol en Miquel Nadal, com és que comanda ? En Buils  parlava de l'equilibri entre els diversos sectors. Podríem pensar que hi ha una consigna perquè comandi el manco dolent. N'estic segur que n'hi ha d'haver de millors, personalismes a part. Si no és així, que apleguin. La consigna hauria d'esser mantenir la credibilitat de la capacitat de governabilitat i, com a mínim, fer creible que tenen  un model per aquesta terra. 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS