Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

El pas lliure a la costa mallorquina

joanperello | 08 Setembre, 2008 11:36 | facebook.com google.com twitter.com

Hem fet famós la manca de pas als vianants lliures a Mallorca amb el xalet d’en Pedro J. Ramírez, però per a desgràcia de tots, aquest mal no és únic. No vendré a defensar ara aquest peculiar periodista ni la seva casa, però crec que entre crits i manifestacions, ens hem oblidat del més important, el fet que el pas lliure per la costa a Mallorca és irreal i ara sembla com si això només fos un problema de la Costa des Pins. Ho podem constatar a qualsevol raconet de Mallorca, des de Vallgornera fins Sa Costa des Pins, i des de la casa de la família Ramírez-Ruiz fins allà on vulguis. La costa de Santanyí no se’n salva d’aquest desgavell. Potser hauríem de revisar molts d’expedients de la demarcació de costes. No crec que sigui una pèrdua de temps la revisió de la nostra història caciquil. Es veritat que ens toparem amb els límits de la llei i les seves prescripcions, però tal vegada aprendrem de cara al futur i li posarem la cara vermella a més d’un. ¿Qui demanarà perdó pel desastre de Mallorca? ¿Qui ha de donar la primera passa, els polítics o els constructors? Qui ha fet possible l’espoliació del paisatge de Mallorca té un nom, l’especulador, i aquest no demana perdó mai. Tot i així encara podem gaudir d’uns pams de llibertat. Avui mateix m’he passetjat per Porto Petro, caminant fins al Caló des Homos Morts. També he anat per Cala d’Or i Cala Egos.Si no fos per l’home podríem parlar de paisatges idíl·lics. He recordat històries dels millors contrabandistes i dels homes de la mar. Qui sap si he caminat devora els secrets que amagaven el tabac de contrabàndol i he caminat pels petits senders de la costa que vinclaven l’esquena als portadors amb els seus fardells pesants. M’hauria agradat asseure’m a prendre cafè a la fresca, a qualsevol de les places dels pobles del sud i investigar darrera la fesomia de les rues dels vells la seva història amb el contrabàndol. Els dillunsos tanquen els cafès o ja no hi ha homes que puguin recordar el seu pas per les penyes santanyineres, fent llum a les barcasses. Hem perdut la memòria.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS