Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Felanitx

joanperello | 10 Agost, 2008 21:33 | facebook.com google.com twitter.com

M’he passejat per Felanitx, Felanis, en diumenge de mercat. A Felanitx tampoc es pot aparcar on vols. Voltes i voltes, a l’aguait de veure un matrimoni rabassut, tot carregat de bosses, que omple el seu vehicle. Si tens paciència tendràs aparcament. Quan duus uns minuts caminant hi ha una cosa que te crida molt l’atenció. No se sent ningú parlant felanitxer. El castellà, en les seves diferents modalitats, totes ben reconegudes i oficials, juntament amb l’àrab, són les llengües majoritàries. Res se te fa estrany ja perquè a poc a poc ens avesam a les pèrdues d’identitats, però enyores una mica l’accent felanitxer, amb l’accentuada expressió a l’é. Deuen ser al Port, penses. La gentada a la plaça, i davant l’església, al mercat, al carrer major, és impressionant. No sé si tothom compra: vestits, calçons, juguetes, eines, flors artificials, gorres, sabates... No falta res. Fins i tot els venedors no ambulants, les tendes i comerços d’aquests carrers, també tenen obert. Hi ha un tercer grup en discòrdia, els estrangers. Tot plegat té molta vida. No sé, emperò, si aquest és realment el Felanitx que desitjaven els felanitxers fa algunes dècades. Alguna cosa deu passar ja que, a més de l’absència del seu parlar, també es nota molt la deixadesa de moltes cases que, a altres bandes de Mallorca, les veus reformades i, en algun cas, fins i tot amb certa elegància. He vist aquesta decadència any rera any perquè no passa temporada que no faci voltes per aquest poble que sent una mica com a meu. Quan vaig néixer a Campos realment els meus pares vivien a Porto Colom i, al cap de dos anys, ens traslladàrem a Felanitx, fins que en vaig complir vuit, quan ja ens afincàrem definitivament a Palma. Vaig néixer a Campos perquè els meus pares eren campaners i vaig anar a néixer a la casa d’uns dels meus padrins. La meva infància és totalment felanitxera, tot i que vivint alguns anys a una caserna, al quarter de la Guàrdia Civil, que és una manera de no acabar de viure a un poble.

 Diuen que els felanitxers tenen alguna cosa especial i no seré jo qui ho negui ara i aquí, perquè els hi tenc una mica d’enveja. Es un poble que sempre m’ha agradat molt, tant la part urbana com el Port. La veritat és que caminant per alguns dels carrerons solitaris, que n’hi ha, perquè el mercat, els àrabs i els turistes es concentren a uns llocs molt concrets de la vila, em venien ganes de palpar les parets cruiades i despintades dels vells casals. Tot d’una penses que en faries tu si fossin de la teva propietat, però tanmateix penses que ja tens triat on morir. A Felanitx s’hi poden trobar alguns dels més importants pensadors de Mallorca, i artistes, i esportistes, i contrabandistes... A Felanitx hi ha gent a bastament per reflexionar sobre el seu present i el seu futur, però una rentada de cara a la vila no estaria gens malament.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS