joan perelló

Les veus que callen, de Joan Pomar

joanperello | 13 Juliol, 2008 23:05

El Club Nàutic de Sa Ràpita segueix de festa. Anit, després de les vetllades de cinema, comèdia, verbena.. amb els sopars corresponents ha donat pas als boleros. No en som ballador, però he de reconèixer que alguna tonada m'arriba a l'ànima. No sé si fruit de l'atzar, o bé premeditadament, he anat a cercar el llibre de Joan Pomar, Les veus que callen (Perifèrics, 2007). Feia mesos que hi anava en darrer de fotre-li mossegada. Potser anit, suat de juliol tot i que el dia ha estat grisós, s'hi avé per fer-ne una primera lectura. Amb en Joan Pomar compartesc la responsabilitat de ser un component de la generació posterior d'En Damià Huguet com a poetes campaners. Crec que ell, com jo mateix, té assumit que el nostre paper és el de ser-ne súbdits fidels del seu llegat, lectors perennes de la seva obra, divulgadors de la mateixa a les generacions que ens venen darrera i, per desgràcia nostra i mèrit de la poesia mallorquina, exposats a les comparacions. Els poetes milloram la nostra obra quan som capaços de llegir amb responsabilitat els nostres mestres. Crec, personalment, que en Joan Pomar ha estat un escriptor humil que ha sabut esperar el seu moment. No és fàcil esser poeta. Es fa ben necessari aquesta dosi de humilitat i lectura. La resta és per als genis. En Joan Pomar pertany a la casta d'escriptors que, a més de la pàgina en blanc del seu full, o l'espai grisenc d'una pantalla d'ordinador, viu l'essència de la paraula viva i la vol perpetuar. La seva expressió poètica és senzilla i profunda, capta el llenguatge viu de la seva comarca i, sobre tot, vol esser poètic. Tot i aquesta voluntat a favor de l'expressió poètica estic convençut que en Joan Pomar té unes qualitats literàries per a la prosa. L'any passat, per la Mare de Déu d'Agost, va ser el pregoner de les festes de Campos i va brodar la seva intervenció. Potser aquest és un nou camí per afrontar la lluita literària. Tot és qüestió dels cicles del temps i la vida.

 Tenc per costum i gran desig d'usar tots aquells mots que els solcs callvermellencs han fet surar amb càvecs i pagesos. La terra amb la llacor d'anyades guarda les llavors, empeny perquè treguin els ulls, i la flor, i el fruit, no temin gelades, ventades, que no es mori el tany més gruixat.

literatura | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Postals de cendres, d'Hilari de Cara

joanperello | 13 Juliol, 2008 12:24

He tornat tant condescent amb la rutina que ja no me molestava ni la música que sentia anit des de la festa que havien organitzat els del Club Naùtic, fent-me acceptar la banalitat d'una orquestra que versiona la música intrascendet de la meva joventut. Diríem que black is black i no hi ha volta de fulla. Un xaloc, potser, nocturn la duia fins ca meva. Crec que darrera la buguenvíl·lia hi havia un bafle o les ombres de la nostàlgia d'una cançó. Merengues, rumbes, rock... a l'intempèrie d'una nit d'estiu, com si Shakespeare ja no fos un escriptor gelós dels seus tòpics. Not a faltar les versions dels meus: Aznavour, Mina, Fontana... Malgrat tot he llegit un llibre excepcional, que rellegiré qualsevol dia d'aquests, en silenci. Postal de cendres, d'Hilari de Cara (El Gall, 2008), aquest escriptor que encara és capaç de sorprendre'ns literàriament a cada un dels seus nous llibres, per la seva capacitat de poetitzar el jo. La seva poesia alena lectures de poesia. Hi ha posidònia permanent a cada un dels seus versos. Es com si a cada un dels seus viatges anotàs la trascendència d'un minut quotidià per fer-ho literari. La història és com una metàfora escampada al llibre de poemes. Sempre m'ha agradat la literatura de la literatura. N'Hilari de Cara, a més, hi afegeix la literatura del viatger. Una Europa de somnis literaris. El cor sagnant d'Europa. Postals de cendres d'una Europa envellida com el color d'ala de mosca de les cortines dels cafès que generen la inspiració dels escriptors nostàlgics, com si el carrer fos una sort / de Venècia de ferro entre la boira.

Literatura | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb