La mort i la pluja, de Guillem Frontera
joanperello | 08 Juliol, 2008 19:40
La mort i la pluja, de Guillem Frontera. Qui ara contempli els panorames que envolten Alanària no podrà concebre aquest paisatge cinquanta anys enrera, que ja era el mateix fa dos segles... Durant la tardor, la terra estenia totes les gammes del marró i de l'ocre; l'hivern la cobria dels verds innombrables, que la primavera madurava i esquitxava de vermells, lilàs, grocs, blancs... Pots obrir el llibre per qualsevol pàgina que tamateix alenaràs la dolça derrota del pas del temps. Tot el llibre és una lliçó de literatura i de vida. No crec que a hores d'ara ningú s'hagi sorprès per l'alta qualitat d'aquesta obra narrativa de Guillem Frontera. Des de les pàgines del diari Balears ens acostuma quasi diàriament a una reflexió sobre els avatars de la nostra vida i de tot el que ens envolta, sempre amb dignitat literària i un punt de coent. Aquest llibre de narracions, La mort i la pluja, ben bé podria esser una novel·la, però tampoc no li hem de donar gaire importància a n'aquest fet, perquè no hi ha gèneres menors quan parlam de literatura d'alt nivell: articles, contes, memòries, novel·la... La prosa d'en Frontera és a hores d'ara una de les millors de la literatura catalana, però aquest llibre té altres valors, almenys des de la perspectiva de la meva generació i dels que hem viscut als pobles. Tots els personatges del llibre són fàcilment reconeixedors en la nostra memòria, com tots els fets i, especialment, el paisatge, l'escenari de Mallorca alguns anys abans de la manera de viure actual, a l'estil turístic i renouer. A Alanària només es sent el renou dels carros en tornar a la vesprada, o un lladruc llunyà. Mentrestant, els personatges viuen i passen ànsia, una mica més lentament que els d'ara. Era la primera vegada que vèiem algú a qui tractàvem de vostè embrutar-se la camisa blanca.