Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Alemanya, anada i tornada

joanperello | 02 Juny, 2008 20:30 | facebook.com google.com twitter.com

Aquest passat mes de maig he anat per dues vegades a Alemanya. La primera, amb família i amics, de plaer, visitant Berlín, tot just ara que estat llegint Les Benèvoles, de Jonathan Littell, un llibre cru com crec recordar que ja vaig escriure en un post recent. Me va costar adaptar-me a la ciutat ja que les primeres impressions no van ser gaire bones. No m'agrada l'arquitectura de Berlín, ni la moderna amb massa vidres, ni la clàssica. A poc a poc la ciutat va guanyant adeptes: la circulació, el verd urbà, l'ambient dels carrers... Potser no és una de les millors ciutats europees, però deu ser fàcil avesar-s'hi a viure. Berlín és la seva pròpia història, encara reconstruint-se, però amagant una mica el desastre, amb l'excepció de la plaça dedicada a l'holocaust, a la memòria de la tragèdia jueva. Una plaça per a reflexionar. Un concepte arquitectònic ben resolt. ¿Es possible fer art, i l'arquitectura ho és, sobre la tragèdia de la humanitat? A Berlín hi ha una arquitectura d'excessos, una arquitectura de poder feta per demostrar més poder. També me va agradar la resolució de la cúpula de Norman Foster. Entre i entre, un passeig pel mercat turc. Tornant a la novel·la de l'oficial Max Aue, me deman si és possible esser nazi i cult a la vegada. Costa creure-ho però deu ser cert. El país és poderós i la seva barbàrie molt més gran encara. També he anat a Dusseldorf, divendres passat. Anar i tornar el mateix dia, gairebé sense sortir del recinte aeroportuari, només amb l'excepció d'una breu escapada per dinar. La veritat és que no me n'he enduit una bona sensació dels restaurants alemanys ni del seu caràcter poc hospitalari. Deuen ser com els mallorquins: una mica sulls al principi. A favor seu, el verd, les comunicacions, i que tenen Mallorca a dues passes, amb tantes freqüències de vols com volen.

 (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS