Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Manel-Claudi Santos, arquitecte d'absències

joanperello | 03 Abril, 2008 21:23 | facebook.com google.com twitter.com

Mai parlàrem plegats, però pel carrers de Palma ens saludavem amb la mirada. Teníem molts d'amics comuns, com n'Antoni Serra o en Pep Rosselló, però mai vàrem tenir l'ocasió d'intercanviar cromos. Tal vegada anam deixant un rastre de timidesa o potser pensam que ja hi serem a temps. En qualsevol cas a vegades els escriptors també llegim els altres escriptors i, tot i no haver intercanviat cap paraula, sabem que hi ha una sintonia entre nosaltres. Aquest és el meu cas amb en Manel-Claudi Santos (Palma 1960-2008), aquest escriptor d'obra breu i físic fràgil que de ben segur, crític amb ell mateix, ha publicat molt menys del que podia. Ha mort recentment, construint una arquitectura d'absència. Arquitectura d'absència tal volta sigui el seu millor llibre. Poc importa si a cada un dels seus llibres hi trobam el rastre del que cercam. Que hi trobi un llibre de ficció allà on ha decidit viure la seva darrera absència!

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS